jueves, 5 de noviembre de 2015

BRINDAR AMB ALCOHOL NO ÉS SA




Les festes familiars són el moment ideal per a conviure i passar un bon moment, no obstant açò mai falta l'oncle, papà o cosina graciosa que vol oferir-li a un menor d'edat una provada d'alcohol per a fer-se la broma o perquè el xiquet o la xiqueta se sumeix al brindis. Els ha tocat veure-ho d'a prop?
És molt important recordar que el cervell dels xiquets es segueix desenvolupant fins als 18 anys i NO HAN DE BRINDAR PER CAP MOTIU AMB ALCOHOL. Hi ha una altra manera d'incloure als xiquets en un brindis sense oferir-los alcohol.
Amb la meua experiència m'encanten les copes de vi d'un sol ús que pots repartir entre els xiquets presents oferint-los aigua de sabor o el suc favorit. Poden fins i tot tenir una beguda nova agregant-li una mica d'aigua mineral a un suc de poma.
Els xiquets poden participar en l'alegria, en el brindis nadalenc o la celebració però no hi ha per què oferir-los alcohol. Ells tindran l'edat per a decidir que volen i han de prendre.

AUTOCONCEPTE, AUTOIMAGE I AUTOESTIMA



L'AUTOCONCEPTO constitueix el nucli bàsic de la personalitat i és l'opinió que té un individu sobre la seua pròpia personalitat i la seua conducta. Aquest es construeix a partir de la pròpia observació d'un mateix com de la imatge que els altres tenen d'un, a partir de les seues experiències i contactes interpersonals.

L'autoconcepto dóna lloc a l'AUTOIMAGEN o autoretrat, que és la imatge que un subjecte té de si mateix.

A la valoració que un fa de si mateix se li crida AUTOESTIMA, la qual serà unes vegades positiva i altres negativa, i es va formant a través d'un procés d'assimilació pel qual els xiquets interioritzen les opinions que sobre ells tenen les persones socialment més rellevants en les seues vides (pares, mestres, amics, etc.) i les utilitzen com a criteri per a establir la seua conducta i el seu comportament.

En la relació "cos-autoestima" podem dir que els xiquets, durant l'edat escolar, van a anar adquirint el coneixement del seu cos o "esquema corporal" (imatge estàtica i segmentaria del propi cos), la "imatge corporal" (imatge abstracta que tenim del nostre propi cos i els vincles amb l'entorn), i una valoració del mateix que ha de ser positiva, des del punt de vista afectiu, ja que si les relacions afectives cap al seu propi cos són negatives o inadequades poden degenerar en "problemes relacionats amb la seua imatge corporal", i fins i tot degenerar en patologies mentals.

Que l'aportació de greix venja de fonts lipídiques de qualitat: oli d'oliva, fruita seca, alvocat i peixos blaus xicotets si els consumim són les principals fonts de greix saludable que hi ha en el nostre país.
Reduir al màxim els greixos vegetals refinats i els greixos hidrogenats és important.

Que la beguda principal siga l'aigua.

Que el consum de processaments siga baix: el gruix de la nostra dieta han de conformar-ho aliments que es troben tal com van eixir de la terra, o tal com estaven en l'animal del que provenen (si consumim productes d'origen animal). És a dir, la qual cosa podríem comprar en una frutería, una verduleria, una peixateria o una carnisseria. Fresc, sense envasar i sense llista d'ingredients. Açò ens lleva d'enmig d'un plumazo totes les calories buides del món mundial.

Font: Sanchez Bañuelos. "La actividad física orientada hacia la salud"

COSES QUE HA DE COMPLIR QUALSEVOL DIETA SALUDABLE



1.   Que la base de la dieta siguen les verdures, hortalisses i fruites: Açò no és negociable. I si algú em va a traure als inuït, que em diga també en què supermercat espanyol compra carn i visceras de foca, morsa i altra.
Menjar verdures, hortalisses i fruites en quantitat i diàriament és la primera premissa per a portar una dieta saludable. Malgrat els pesticides i de qualsevol altra cosa. No menjar-les sempre va a ser pitjor opció.
2.   Que l'aportació de greix vinga de fonts lipídiques de qualitat: oli d'oliva, fruita seca, alvocat i peixos blaus xicotets si els consumim són les principals fonts de greix saludable que hi ha en el nostre país.
Reduir al màxim els greixos vegetals refinats i els greixos hidrogenats és important.
3.   Que la beguda principal siga l'aigua.
4.   Que el consum de processaments siga baix: el gruix de la nostra dieta han de conformar-ho aliments que es troben tal com van eixir de la terra, o tal com estaven en l'animal del que provenen (si consumim productes d'origen animal). És a dir, la qual cosa podríem comprar en una frutería, una verduleria, una peixateria o una carnisseria. Fresc, sense envasar i sense llista d'ingredients. Açò ens lleva d'enmig d'un plumazo totes les calories buides del món mundial.

CONTROL POSTURAL



El control postural és la capacitat del cos de mantenir una alineació correcta del centre de gravetat dins de l'eix corporal, de manera que totes les articulacions i segments del cos treballen de forma òptima i global, coordinant les diferents tensions musculars per a equilibrar la postura i eliminar els escurçaments del teixit que es deriven del desequilibri postural.

A través del control postural aconseguirem la correcta alineació de l'eix i el treball coordinat de tots els segments del cos, permeten a aquest treballar de forma òptima i evitar les compensacions que es deriven d'una mala postura.

El Control Postural té la seua base en el mètode de Reeducació Postural Global creada per Philippe Souchard, però amb dues diferències. És una activitat en grup i es realitzen estiramientos analítics d'aquells grups musculars que no han sigut posats en tensió de forma directa i que influeixen en l'estat de salut de la persona.

Font: Sánchez Bañuelos. "la actividad física orientada hacia la salud".